Conte tradicional valencià. Es tracta d'un conte-llegenda que obeïx a una estructura fixa, amb un desenrotllament circular, que part des d'un punt recognoscible geogràficament (Serra de Segària), seguix diverses fites toponímiques (Riu Girona, Dènia, Pego, Oliva) i acaba en el mateix lloc, encara que en el pla optatiu, perquè la jove que protagonitza el conte no pot retrocedir en l'espai ni en el desig que li és concedit. La lluna i el sol, elements essencials del folklore universal, oficien la metamorfosi cap al primigeni: la vida aquàtica.