Asseguts al pati d’una casa de camp a la Vila Joiosa (la Marina Baixa, País Valencià), al tebi sol d’un hivern poc fred, la tia Francisca va contar als meus fills la rondalla que tantes i tantes voltes li havia contat a sa mare, a la qual va cuidar de menuda. Es tractava de “Per la flor del lliriblau”… Anys més tard em vaig assabentar que aquesta rondalla popular valenciana havia inspirat el mestre saguntí Joaquin Rodrigo (1901-1999) per composar el poema simfònic Per la flor del lliri blau. El mot lliri designa a tantes espècies que sovint cal afegir-les epítets als fitònims popular per tal de poder-los distinguir.

Els lliris apareixen en retaules amb temática religiosa […] i Van Gogh els immortalitzaria, en paisatges i en natures mortes. Lliris, i en particular lliris blaus, que també han figurat i amb tots els honors en l’heràldica i la vexil·lologia, en la filatèlia i la numismàtica, en la història i la llegenda.

(Daniel Climent, extracte del Diari La Veu:)